Crònica de l’accidentada presentació del 4rt disc del Sobrino del Diablo a Badalona

El dissabte 28 de juliol ens vam desplaçar als Genis de Badalona a presenciar l’accidentada presentació [no per ell, sinó per nosaltres] al barcelonès nord de “El Cuarto de las Ratas”, el nou CD del cantautor d’Horta.

El local dels Genis està situat a la planta-1 d’un edifici de la Rambla, el porta l’associació de músics de badalona (si no m’equivoco) i s’hi poden presenciar actuacions, cine, etc. casi cada dia. La veritat és que és un antrillo amb molt d’estil comparable a d’altres locals de la veïna Barcelona (mireu-vos l’agenda). La primera peculiaritat del local és que s’hi accedeix per ascensor (sempre que hi anem ens queda el dubte de saber si hi ha escales d’emergència o de que si hi hagués un incendi quedaríem allà sucarrimats…), hi ha sofàs, cadires i taules (algunes que no tenen gaire fiabilitat…) i un petit escenari on dissabte tocava la banda del Sobrino (amb Nando Caballero, Juan Zarpa, un bateria badaloní del que no recordo el nom i el propi Sobrino). Vam escollir un mal lloc per asseure’ns, just a primera fila, ben a prop de l’escenari, on l’acústica no era massa bona i la veu la sentíem bastant més baixa respecte els instruments de la banda.

El concert va començar amb el clàssic retard en els concerts del Sobrino i la primera cançó va ser zombis en el metro, que era el primer cop que sentia amb banda i em va encantar el ritme que tenia, després d’aquesta cançó la banda va seguir desgranant les cançons del darrer CD, tot sencer. Com és habitual, en els concerts amb banda es perd una mica d’interacció amb el públic i improvització, però això queda compensat amb la potència instrumental de la banda sobrinesca al complet. Insisteixo que no vam tenir una bona acústica, així que no opinaré molt sobre el so de les cançons en directe (tot i que com deia el Sobrino, sembla que la banda estigui mutant a una banda de heavy metal, que ja està bé, ). El CD, que em vaig comprar aquella mateixa nit, sona molt bé, la veritat i potser suposa un pas endavant i una miqueta diferent als anterios discos del Sobrino (la trilogia que formen En las Nubes, Hades Tiempo i Pulgatorio), potser amb algunes cançons més íntimes i personals, com “Sentado en el Talgo” o “Como Juan Tamariz”, la cançó que va tocar el Sobrino a soles amb la seua guitarra al principi del primer bis, que va seguir amb “República Animal” (cançó que sembla destinada a ser un “single” com en el seu moment passava amb “La Bicha de Balazote” que la tocava a cada concert, a mi personalment m’agraden més altres cançons d’aquest disc com, per exemple, “trapos” (cançó bastant punky que s’ho rebenta tot!!) “últimamente”, “zombis en el metro” o “enséñame el camino”). Per acabar el concert van fer un segon bis amb el clàssic “Enigmas del Rock&roll”, l’única cançó que no va pertànyer al darrer disc.

El moment carismàtic de la nit va ser quan, a mig concert, la nostra taula (amb 4 mitjanes i dos gots de vidre) va oscil·lar i van caure tots els recipients al terra fent un terrabastall important . El Sobrino va flipar veient tot el “desparrame” i no ens vam poder escapar d’alguns comentaris improvitzats del mestre (que segons ens va dir, la taula estava posseïda i ja ho havia fet abans…). En fi, una anècdota per una nit de bon rock and roll amb la versió electrica del Sobrino que, com és habitual, no va defraudar a la concurrència dels Genis (unes 30-40 persones diria).

(El Sobrino amb alguns membres de la FIF després del concert)

[@more@]

Tweet